diumenge, 13 d’abril de 2008

El lladre de múrgoles



El lladre de múrgoles, el lladre d'idees.
Per a mi, passejar-me pel bosc és una font de concentració per trobar idees. Sobretot a la primavera, quan surten les múrgoles, bolet que demana una atenció molt especial per localitzar-lo (és com anar a cacera).
M'interessa moltíssim aquesta acció. Des de fa uns anys, en el fragment del nostre bosc, algú em treu el plaer d'inspirar-me. Aquestes rugositats foradades, el meu particular Cap de Creus aleatori, que no sé mai on està, me'l prenen. De vegades només trobo els fragments com de goma gastada, barata, de les cues amputades per aquest depredador compulsiu que, sistemàticament, a part d'envair una propietat privada, em pren l'inspiració i m'obliga a anar a plaça a comprar-ne; i el meu colega Figueras les planta i seguidament jo jugo a trobar-les. Així que en Figueras pren una importància brutal i desmesurada, quasi de Déu, perquè em recrea els Caps de Creus que necessito per aguditzar la meva ment, per produïr la meva obra.