Can Sunyer - Vilajoan - Tardor 2008

Monument al treball


Monument a l'esforç solidari

Meditació d'Ansesa en un debat

La misèria de la riquesa.
(Fragment d'un debat al Col.legi d'Interioristes de Girona)

Meditació d'Ansesa tocant el piano

Reflexions a l'entorn d'una globalització absolutament solitària com a acció d'art.

Eduard Vila i Fàbrega 16 de Juny de 2008

Camí del record, que ens ensenya el vell contingut de l’amistat, silenci pausat per la discreta manera de sentir i l’exquisida presencia del essencial.
Pintor i poeta en la dimensió gran dels humans, dels que mes enllà de la descoberta mantenen el tot essencial de les formes i també la dignitat.

Eduard quan de temps en el silenci de la concentració ultima, massa temps per a una eternitat. Estricte i auster, de la matèria vares extreure la seva preuada mena.

Refinat elegant, molt elegant, i sobri agermanares el gòtic, que estilitzares més, amb el disc radiant del sol de la màxima energia amb aquella horitzontal contundent que ens deia aquí la platja allà la mar i tot, tot sota el cel, que aquella noia d’esquenes i amb cua contempla.
Chester mig chester tos, preocupació, al mateix temps que el compromís responsable assumint més enllà del que es generós. Mig chester més a la ombra de l’arbre mític en aquell Campdurà de memòria perdurable ple de cultura somnis i idees.

Crec que els que quedem d’aquella època de foscor i recerca de llum, d’edats diferents, hom era dels joves serem deutors al mateix temps que companys del naixement de moltes coses, avui fets, aquells temps en que creixíem ens han fet grans. I poc a poc, un a un anem emprenent l’últim viatge, Eduard, que el teu traspàs ens ajunti més enllà de la memòria si és possible en la incerta eternitat. Des d’aquí, encara mantinc el record de la teva exquisida amistat.

Enric Ansesa

A aquells amics que el maig s’endugué

De sobte sense saber perquè s’acaba tot i mai més tornarà a ser com abans. La vida, aquest alè que diguem vida, la nostra existència, el que som, allò que ens permet pensar, estimar reproduir-nos i evolucionar se’n va per complir altres funcions de les quals jo no en tinc coneixement ni se de ningú que el tingui.

Quelcom passa més enllà on la nostra pols ancestral, pols d’estels retorna per formar-ne de nous i mantenir el concepte d’infinit que intuïm els plàstics amb les obres que les considerem immortals perquè ja tenen una forma definitiva o són un procés que necessita deixar constància com a tal.

Tornarem a viure la primavera i el seu esplendor i la joia junts de lluitar contra la injustícia aquella solidaritat pel damunt de classe social o intel·lectual tornarem a ser constructors d’igualtat i cantarem altra cop amb sentiment allò que cantàvem.

És cert que a cada traspàs perdem una part nostre. Tant de bo que fos per acompanyar en el viatge però potser i ho temo, que l’espècie es faci cada cop mes petita ‘la nostra’ i qui sap si estem més a prop del fi, que potser sigui la causa.

Fins a sempre.

Enric Ansesa

Primer número de la revista Catalan International View

Catalan Hills

Ansesa

2008

Portada de la revista Catalan International View

He caminat des de la foscor seguint el camí del concepte tot fugint del bullit de les flors i la gent. Pausadament sense por ni manies he llegit i escoltat els acomodats discursos narcisistes d ‘una generació d‘autors post lletraferits, com si fos un joc, la feina, es situa en un centre que d’una manera quasi dogmàtica, per decret d’ofici, conforma pensament i al mateix temps jutge comportaments i fets . Mediàticament anem construint un sistema bicèfal però únic de poder, si cal envia tota oposició a l’idea, a l’ostracisme, pràctica que va in crescendo . L’immediat i efímer del moment mediàtic no fa penetrar el discurs si no la imatge que és el que poc a poc ens anirà sistemàticament mediatitzant..

Estem davant d’un nou totalitarisme de ninots imatge tàctica i estratègicament dirigits des d’un poder possiblement immemorial que generacional ment es modernitza i actualitza? Ara que, Zoltan Music s’exposa a Barcelona, vull constatar la meva admiració creixent per la seva obra i el seu discurs envers l’historia que poc a poc he anat coneixent i aprofundint des de aquells dibuixos que vaig descobrir a New York gràcies a l’amic i pintor Pinchas Shaar (1923 –1996) en els anys vuitanta i que a la Fira de Bolonya fa tretze anys vaig ampliar considerablement. Ètica i estèticament cal recordar que d’una manera nova, pot tornar l’horror vell, com ens recorda Zoltan Music i que cal estar atents i ferms perquè des de la solidaritat dels solidaris defensem les Llibertats.


Enric Ansesa