Restes de papers d'estudi
1985
celofan, paper, lacre i cordill
dimecres, 30 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
Més enllà de la llum
Més enllà de la llum existeix l’energia, que la soporta. Més enllà del que es veu existeix tot un univers per descobrir. L’art en si no és res més que la materialitzacio d’un concepte-presència per anar més lluny del que un pensa o vol pensar i veure.
Dins l’espai, qualsevol incidència és determinant i configura una relació de la part amb el tot, conceptualment cal trovar el punt des d’on el res ens permet el tot.
Art és l’energia necessària pel desenvolupament de la percepció i la sensibilitat, eines indispensables per interpretar la nostra relació amb la vida.
No cal reproduir fidelment el visible, el que cal és fer visible i materialitzar el no visible i visionar l’intuible.
L’art és l’energia de la percepció.
Enric Ansesa
diumenge, 20 d’abril del 2008
dimecres, 16 d’abril del 2008
Pit-cúpula per alimentar el pensament i la llibertat
Ansesa
Pit-cúpula per alimentar el pensament i la llibertat
24 x 26 cm
2008
Tècnica mixta sobre paper
Homenatge a Walter Benjamin, de la ma de Dani Karavan en la memòria de les pelegrinacions a Port Bou
Vora la grandesa del mar, acaronat per la pluja fina i el gris (de plata i estany). D'aquestes llums de fi d'estiu, junt a la mar i a la gran rocosa carena, d'aquesta absurda frontera que obre d'un tall pel mig el nostre únic cos i pàtria. Que va ser testimoni mut, perquè diuen que ni la mar i el mar ni el vent, la tramuntana, van moure's tot immòbil. Solament el metall de la por, la daga nazi feixista, que cegava l'aire que tu volies respirar. I no se com ni amb quina força t'ajuntares amb ella, com a la mort, la Parca dels antics, i et desplumares amb la gravetat d'entrar al ventre d'aquesta terra que com tu vol ser lliure i estima les llibertats.
Platja negra, port, estació, església, duana, frontera, in-put o out-put d'un sol moviment, el que sempre retorna. Des del concepte de Dani Karavan veig l'escala de la vida i de la mort tan de pujada com de baixada, veig el cel i la terra, la terra i el mar i sento el cant de les llibertats que porta el vent. Què seria de nosaltres sense pensament ni poesia, no podríem fer art. Amb el que per la forma assumim la matèria i posem fites, presències, recordatoris, santuaris de la memòria, la nostra llarga memòria per la llibertat.
Què és el concepte, és la sang de la pintura, el que fa possible el miracle interior que habilita el sistema neurològic per interactivar i concebre les realitats del pensament, materialitzant-les.
És el goteig de in-puts interiors des de la realitat exterior en tots els seus matisos, notícies i imatges que el concepte ha de processar i el coneixement ha de materialitzar per convertir-lo en obra.
Platja negra, port, estació, església, duana, frontera, in-put o out-put d'un sol moviment, el que sempre retorna. Des del concepte de Dani Karavan veig l'escala de la vida i de la mort tan de pujada com de baixada, veig el cel i la terra, la terra i el mar i sento el cant de les llibertats que porta el vent. Què seria de nosaltres sense pensament ni poesia, no podríem fer art. Amb el que per la forma assumim la matèria i posem fites, presències, recordatoris, santuaris de la memòria, la nostra llarga memòria per la llibertat.
Què és el concepte, és la sang de la pintura, el que fa possible el miracle interior que habilita el sistema neurològic per interactivar i concebre les realitats del pensament, materialitzant-les.
És el goteig de in-puts interiors des de la realitat exterior en tots els seus matisos, notícies i imatges que el concepte ha de processar i el coneixement ha de materialitzar per convertir-lo en obra.
diumenge, 13 d’abril del 2008
El lladre de múrgoles
El lladre de múrgoles, el lladre d'idees.
Per a mi, passejar-me pel bosc és una font de concentració per trobar idees. Sobretot a la primavera, quan surten les múrgoles, bolet que demana una atenció molt especial per localitzar-lo (és com anar a cacera).
M'interessa moltíssim aquesta acció. Des de fa uns anys, en el fragment del nostre bosc, algú em treu el plaer d'inspirar-me. Aquestes rugositats foradades, el meu particular Cap de Creus aleatori, que no sé mai on està, me'l prenen. De vegades només trobo els fragments com de goma gastada, barata, de les cues amputades per aquest depredador compulsiu que, sistemàticament, a part d'envair una propietat privada, em pren l'inspiració i m'obliga a anar a plaça a comprar-ne; i el meu colega Figueras les planta i seguidament jo jugo a trobar-les. Així que en Figueras pren una importància brutal i desmesurada, quasi de Déu, perquè em recrea els Caps de Creus que necessito per aguditzar la meva ment, per produïr la meva obra.
diumenge, 6 d’abril del 2008
Introito
Instal.lació conceptual d'Ansesa com a introducció a l'exposició "Interiors d'artista" d'Eudald Camps i Pep Iglèsies; a la Fontana d'Or de la Fundació Caixa Girona.
Tot esperant la pluja
Obro aquest blog amb l'intenció de divulgar a la manera d'un diari el meu pensament i les circunstàncies visibles que el configuren
Subscriure's a:
Missatges (Atom)