En memòria d’Enric Sabater
(1936-2013)
Si fos veritat el que ens varen
ensenyar i guardem en la memòria, en un lloc ideal, anomenat cel, paradís o purgatori,
es produeix el retrobament, potser sota la precisa i atenta mirada del gran
murri Josep Pla. Es miren, somriuen, s’abracen. Senyor Dalí, diu l’Enric,
senyor Sabater és la resposta del Mestre.
Ara, sense cigarretes, ni
telèfons, ni premsa, ni radio i TV, fins i tot sense cos, tranquils,
s’entreguen a la seva feina de crear i confrontar amb la realitat les seves
idees. Invisibles i ingràvids, retornen als seus caus per endreçar calaixos,
alguns buits, i omplir-los d’allò que la seva timidesa no els va deixar: la
normalitat.
El 24 d’agost de 2013 quelcom va
canviar en el més enllà.
En memoria de Enric Sabater
(1936-2013)
Si fuera cierto lo que nos
enseñaron y guardamos en la memoria, en un lugar ideal, denominado cielo,
paraíso o purgatorio, se produce el reencuentro, quizás bajo la precisa y
perspicaz mirada del sagaz Josep Pla. Se miran, sonríen, se abrazan. Señor
Dalí, dice Enric, señor Sabater es la respuesta del Maestro.
Ahora, sin cigarrillos, ni
teléfonos, ni prensa, ni radio y TV, incluso sin cuerpo, tranquilos, se
concentran en su labor de crear y confrontar con la realidad sus ideas.
Invisibles e ingrávidos, vuelven a sus madrigueras para ordenar cajones,
algunos vacíos, y llenarlos de aquello que su timidez no les permitió: la
normalidad.
El 24 de agosto de 2013 algo
cambió en el más allá.
In Memoriam: Enric
Sabater (1936-2013)
If what we were
taught and store in our memory turns out to be true, a reencounter is taking
place in some ideal place called heaven, paradise or purgatory, perhaps under
the precise, attentive gaze of that great rascal Josep Pla. They see each
other, smile, and embrace. Mr Dalí, says Enric; Mr Sabater, replies the Master.
Now, without
their cigarettes, telephones, newspapers, radio or TV, without even their
bodies, they settle down calmly to their work of creating and confronting ideas
with reality. Invisible and weightless, they retreat to their dens to tidy out
drawers, some empty, and fill them with what their bashfulness denied them:
normality.
On 24 August
2013 something changed in the hereafter.
